La salvació, més a prop que mai!

El Cerdanyola encarava un difícil partit. Amb el Caldes en la desena posició s’enfrontava a un plebiscit per encara la salvació o perdre’n l’oportunitat. El visitava un equip on, a l’anada, la mala sort i un arbitratge, permeti’m l’expressió, pèssim, van causar una dura derrota als vallesans. Ara tenien ells l’oportunitat per venjar-se i demostrar qui mana a Can Xarau i quin és aquest nou Cerdanyola que busca i troba un conjunt de victòries seguides a casa.

5 inicial

Cerdanyola CH: Mañé, Rio, Martínez, Zanón i Castillo.

CH Caldes: Blázquez, Ganella, Truyols, Acsensi i X.Burló

El partit començà amb un públic força nombrós però una Flama diluïda en comparació a al resta de partits a raó de l’absència de Malestar. El principi fou molt tranquil i equilibrat. Dos equips amb escasses oportunitats i sense una intenció marcada de llançar-se a l’atac. Un penal fallat pel capità local i alguna ocasió aïlla fou el més destacat d’una primera meitat molt i molt tranquil·la i relaxada pels dos conjunts. Els porters actuaven força bé en les poques ocasions en què participaven, destacant algunes bones parades de Mañé.

La segona meitat començava amb una tònica similar al desenvolupament de la resta del partit. Malgrat això, semblava que els visitants sortien amb una petita empenta de més i, aquest fet, propicià que Jordi Truyols culminés un contracop molt ben executat i avancés el seu equip. Tot i això, aquest gol també fou bo per al Cerdanyola, serví de toc d’atenció per a un conjunt que semblava adormit i que, 2 minuts després, instaurà les taules al marcador amb un bon gol a la mitja volta de Zanón. Els locals es feren grans amb aquest empat i segons més tard, Martí engaltà una bola des de molt lluny i, batent el porter Arnau Blázquez, avançà els verdiblancs en el marcador. Amb aquesta nova dinàmica els locals s’engradiren a passa de gegant: Noel gaudí d’un penal que fallà  però que es repetí i, Castillo aquest cop, colà la bola dins la xarxa. Amb el 3 a 1 al marcador, el partit semblava ben encarat, però Xavier Burló marcà el 3 a 2 a 4 minuts pel final. Quan faltava un minut i pocs segons per arribar a la finalització del partit, Aranda serví una magistral assistència a Martí que rematà contundentment reflexant el 4 a 2 final al marcador.

La salvació ara ja sembla una realitat pròxima. Els verdiblancs estan jugant un hoquei de qualitat i un joc amb el què el públic gaudeix. Ara és el moment clau per animar l’equip i per empentar-lo a la permanència. Tenim 4 punts de diferència respecte el Mollet, però queden molt punt per jugar. Entre tots és possible, entre tots podem aconseguir-ho. Fem-ho possible!