Desborda la il·lusió

 El Cerdanyola afrontava un partit molt i molt complicat. Visitava un Sant Cugat quart en la classificació i molt a prop del líder. Els verdiblancs afrontaven un dels partits més difícils de la temporada: duien dos victòries seguides a casa i una altra a Mollet a domicili, per la qual cosa el seu objectiu era mantenir aquesta dinàmica guanyadora semi-habitual les últimes setmanes. Es produí un desplaçament a peu d’una gran part d’afeccionats al pavelló del poble veí, i tant ells com els jugadores tenien una fortíssima il·lusió i esperança en aquest partit. El partit el van guanyar els locals, però la força i empenta amb que es va encarar valen molt més que una victòria, valen per demostrar la grandesa del club més gran: el Cerdanyola CH.

El partit començà amb un Sant Cugat apressat: marcà el primer gol quan només havien transcorregut 2 minuts del començament de l’enfrontament. A partir d’aquí, els visitants es posaren les piles i equilibraren l’encontre amb ocasions en atac i una bona organització en defensa. Malgrat tot, la possessió es decantava minsament per als locals, i els de Cerdanyola no gaudien d’ocasions molt clares. Alex Martínez fallava un penal al minut 18 i 3 minuts després Joan Aranda queia al terra estavellant-se contra el mur i rebent un fort cop al turmell que el deixava fora de combat durant la resta del partit. A partit d’aquest moment disminuïa la intensitat i les ocasions per al Cerdanyola que provocava un penal posteriorment aturat per Mañé a 9 minuts per al descans. Segons després, els de Sant Cugat marcaven el segon en una bona contra culminada per Colomer, augmentant la diferència de gols fins al 2 a 0. a falta d’un minut, Zanón marcava en rebre una magnífica assistència, de manera que retallava distàncies, però els locals reaccionaven de forma quasi instantània i Gaspar marcava el 3 a 1 just abans del final de la primera meitat.

A la segona meitat, els de Cerdanyola començaven molt forts en atac i amb idees molt clares quant al partit, però els rossoneri marcaven el 4 a 1 quan encara no havien transcorregut 2 minuts del començament, obra de Gaspar altre cop. 2 minuts més tard, Aguaron llançava un tir creuat que enganxava Mañé a contrapeu i instaurava el 5è per als locals, un resultat que els donava molts números per guanyar el partit, perfectament direccionat fins llavors.  Aguaron, 1 minut després, marcava un altre per al seu conjunt i imposava el 6 a 1 al marcador, en una bona jugada individual. El Cerdanyola tenia les coses molt difícils, però no es va donar pas per perdut, i el capità anotava el segon per als visitants en un penal molt ben executat. Segons després, el conjunt local engranava un contraatac brillant i marcava el 7è, augmentant encara més la distància. Xavi Martí marcava l’últim gol del partit en una bola morta a l’àrea, deixant el marcador final amb un 7 a 3.

La única incidència remarcable del partit fou una picabaralla entre Zanón i Jiménez quan aquest últim agafà per la samarreta al primer i el tirà a terra. La Flama Verda un cop més espectacular va animar un equip que encara creu en les seves possibilitats i que té molt camí a recórrer encara, amb un ventall de possibilitats que apunten a una permanència que està molt i molt a prop.