Vilanova Ull Blau, 1 – Epson Cerdanyola, 1
Sempre s’ha dit que no es pot deixar la feina fins a última hora si és vol aprovar el curs. Això és el que li ha passat al Cerdanyola Club Hoquei aquesta temporada a l’OK lliga 2007-2008.
La il·lusió era màxima, el miracle era possible, més de 300 afeccionats del Cerdanyola es van desplaçar a l’autèntica ratera del Pavelló de les Casernes de Vilanova i la Geltrú, un pavelló inexplicablement homologat per l’OK lliga.
El partit no va tenir massa història, un partit en que el Cerdanyola s’hi jugava la vida i el Vilanova no s’hi jugava res. Aquest fet va fer que el Vilanova aprofités l’últim partit de lliga per donar minuts als jugadors menys habituals. El Cerdanyola, en canvi, va sortir amb tota l’artilleria pesada a la pista, exceptuant el sancionat Pablo Martín.
Els primers compassos van ser de tempteig, el Cerdanyola tenia l’obligació de dominar el partit i semblava que tenia controlat al Vilanova, però el Cerdanyola li costava arribar amb claredat a porteria. Fins hi tot Guillén va desaprofitar un penal als pocs minuts de començament del partit.
El Cerdanyola lluitava i seguia intentant aprofitar les nombroses pèrdues de pilota que el Vilanova cometia en atac, gran part per la bona feina defensiva del Cerdanyola i un d’un inspirat De Moya, però en atac, els verd i blancs semblaven esporuguits.
Amb empat a zero, tensió i nervis finalitzava la primera part.
A la segona meitat seguiria amb la mateixa tònica que la primera, potser el Cerdanyola començava a encarar amb més solidesa la porteria del Vilanova, però la pilota no volia entrar al fons de la xarxa, entre l’excel·lent partit realitzat per David Arellano i la imprecisió dels jugadors del Cerdanyola a l’hora d’encarar porteria.
Però seria a falta d’1 minut per la botzina final quan un fort xut llunyà de Sergi Miras feia desfermar l’eufòria dels afeccionats desplaçats a la ratera de les Casernes, marcant l’1 a 0. Resultat permetia al Cerdanyola CH aconseguir la permanència a l’OK lliga, gràcies als resultats que s’estaven produint en els partits implicats pel descens. Però si durant tota la temporada s’ha mancat d’alguna cosa, és del tot probable que n’acabis mancant fins a l’últim dia i més si la feina es fa a última hora. Res més que la maleïda falta de concentració en moments puntuals del partit feia baixar dels núvols a la parròquia verd i blanca que encara estava assaborint la permanència i un minut més tard el Vilanova mitjançant Ros restablia l’empat al marcador.
Cares de resignació entre la rendida afecció verd i blanca i cares d’incredulitat dels propis seguidors del Vilanova, confessos de que preferien una victòria del Cerdanyola i que descendís el Voltregà i el Vilafranca.
Res a dir, felicitar als jugadors del Vilanova per la seva gran professionalitat, sobretot si no els han arribat maletins de tercers i sense dubte felicitar als seguidors i socis del Cerdanyola Club d’Hoquei que són els qui han aconseguit la permanència a l’OK lliga, una afecció soferta, però que ha fet costat a l’equip fins a l’últim moment. Poc és el premi que ens hem emportat, però no cal defallir, és ara quan cal treure la força del sentiment que farà que no abandonem mai el Sarda.
Ara la federació hauria de pensar que passa amb els equips que fins al setembre vinent no tenen més partits. Un període massa llarg per una gent de Cerdanyola bolcada amb l’hoquei. FORÇA SARDA.
Albert Clavé i Arderius
Vaya toalla, el Vilanova feia pudor a comprats, quan el sarda ha marcat, se’ls veia molt enfadats entre ells. No és normal que ha falta de 40 segons pressionin tota la pista com si els anés la vida.
Han agafat als jugadors desprevinguts i amb l’eufòria recent, però el problema no ha esta el partit d’avui, sinó la derrota del Vilafranca i Lleida a casa.
Ànims a tots els jugadors que ho han donat tot, llàstima que hagi sigut al final del campionat.
I ara què!, suposo que lluitar per assolir l’ascens de nou.
De la gloria a l’infern en tan sols uns pocs segons. Uns pocs segons. No vaig poder enfadar-me quan va acabar el partit, tota la meva força s’em va anar celebrant un gol. El gol que feia el miracle. El gol que ens deixava al cel.
Comparteixo el que diuen els companys de post respecte l’estranya actitut dels jugadors del Vilanova, però no es moment d’elucubrar.
DIRECTIVA: Ja hem demostrat que som una afició d’OK, així que actueu en conseqüència. No volem tornar a esperar 10 anys per tornar a on ens correspon. Ni tan sols 2.
I ara més que mai, FORÇA SARDA!
Jo no hi vaig anar, però opino que, després de la temporada feta, no seria just quedar-nos a l’Ok Lliga.
Vam reaccionar massa tard en el canvi de l’entrenador,
potser, el fet de canviar al 100% la plantilla del any passat ha influït molt també.
Els tres equips que vam pujar l’any passat, hem baixat, ara a tornar !
1-No recordo cap partit amb una afició rival tant nombrosa i amb tanta entrega al seu equip des de que segueixo el Vilanova (fa res, des que vam tornar a l’OK lliga). Ni Reus, ni barça (lògicament) ni ningu. L’unic que s’apropa una mica es el Vilafranca (derbi intercomarcal). Tot i aixo, no gaire mes de 20 persones intentant «animar».
2-En conseqüència, si abans volia que baixes el Voltregà pq portem 2 temporades sortint escortats per la policia i mig cascats; només començar el partit no volia que baixes el Voltrega, volia que se salves el Cerdanyola pel motiu abans esmentat.
No tinc res mes a dir, només demanar disculpes per aquesta «putadeta» que us hem fet. Havieu pogut fotrens trankilament 2-3 gols i al final 1-1 per una despistada vostra.
Em sap greu per la gent d’alla. A vere si d’aqui un parell d’any tornem a coincidir per aqui a dalt.
Amics,
felicitats per l’afició abans que res, nosaltres no erem gaires ja que el Vilanova s’hi jugava molt poc però ja sabeu els 3.000 aficionats a la copa de la CERS. Us veig com una de les millors aficions de l’OK Lliga, junt amb Vilanova i Reus.
De maletins no sé si n’havia ni em posaré a afirmar-ho, dubtar-ho ni negar-ho. El que si tinc clar es que el gol del Patí és despistada vostra i que Ros segur que volia marcar ja que era el seu últim partit amb la samarreta verdiblanca. Ademés, el Vilanova va jugar malament, sense crear oportunitats i tota la xixa la vau posar vosaltres, podrieu haver guanyat clarament. Si us dic la veritat, preferia que baixés el Voltregà però tampoc m’importava gaire, ben mirat m’agrada que el Ros s’acomiadi amb un gol a Vilanova, però podria haver estat l’1-1 d’un 1-2 final.
No crec que el vostre descens sigui culpa del Patí, els punts i la lliga es juguen durant tota la temporada, i qui us diu que haven guanyat un dels partits perduts estarieu salvats, més lògica siusplau. Res a dir, espero que l’any que vé torni a pujar el degà del hoquei català.
PD: Lo de «ratera» i «un pavelló inexplicablement homologat per l’OK lliga», bé, per a vosaltres potser és extrany però la de punts que ha donat l’afició en aquesta pista entre 3/4 i ple d’entrada, que és l’habitual, fa que em rellisqui qualsevol asignació vostra. Les Casernes és com una esglesia de l’hoquei.
Anims Cerdanyola.
Visca el Club Patí Vilanova!
i percert, el que vareu fer ahir a la nit, i espero que no borreu el missatge, és molt objectiu, posar dues linies demanant que la gent talles caps i comentés sobre maletins i actituds dels jugadors del Vilanova. Per això no us felicito, s’ha de saber perdre.
Missatge al vilanovídetotalavida:
Tot és qüestionable, i tant que sí. Tema maletins i companyia, segurament no sabrem res del cert.
En segon lloc: No dubto de la qualitat en general de l’afició del Vilanova; vaig veure la final de la CERS i realment impressionant. Però que sapigueu que teniu un sector d’aficionats que no són aficionats a l’hoquei sinó a tocar els collons als altres, perquè la gent del Cerdanyola i de la Flama Verda en concret vam patir burles constants d’un sector d’aficionats de més de 120kg i que no entenien el català. Feu-vos mirar també qui teniu al vostre pavelló. Si nosaltres no sabem perdre, n’hi ha que no saben guanyar.
Per últim: Digueu-li a en Santi Julivert que el que va fer al final del partit és de molt poca professionalitat.
Subscric, per acabar, espero que el 2009 ens tornem a veure les cares l’OK Lliga, perquè és fantàstic veure coincidir dues aficions tan fidels als seus equips i que posen ambient i tensió, i que fan de l’hoquei un esport maco, emocionant i molt intens.
Salut i visca el Cerdanyola passi el que passi!
I aquest missatge és en nom de la Flama Verda a tota l’afició, la directiva i a l’entorn del club.
Aquí no s’acaba res de res. Hem baixat de categoria a nivell esportiu, sí. Però hem demostrat que Cerdanyola té una afició de primera categoria (i m’atreviria a dir) i exemplar en tot l’esport català. A Vilanova es va fer palès, com a Sitges l’any passat o en el partit contra el Blanes a Can Xarau aquest any.
Hem demostrat, doncs, que mereixem ser a l’OK Lliga, però és feina de tots aconseguir-ho. L’afició no pot fallar; ara NO. L’afició és el jugador número 6 i ha de demostrar-ho a cada partit, com qualsevol jugador que està obligat a demostrar la seva vàlua per a què l’entrenador hi compti.
La Flama Verda, com a grup organitzat de supporters del Cerdanyola Club d’Hoquei, està decidit a tirar endavant, si és possible, amb més força que aquest any, constituint una grada jove àmplia i consistent, que no falli a l’equip mai i que estigui sempre a l’alçada de les circumstàncies.
Que quedi clar, doncs, que nosaltres serem fidels al Sarda, en les victòries i en les derrotes, en els bons i en els mals moments, dins i fora de Can Xarau. I volem que aquesta sigui una actitud que s’estengui a tota l’afició, perquè el seu paper comença als partits de pre-temporada i acaba a la botzina final de l’últim partit de la temporada.
Gràcies per aquest somni fet realitat. L’any vinent tornarem a somniar!
VISCA LA FLAMA VERDA I FORÇA SARDA!
I afegeixo: Gràcies a l’Albert Clavé per aquesta foto de portada i per les dels últims partits. T’ho agraeixo profundament en nom de Flama Verda.
A PESSAR DE NO SER JA UN JOVENET, ESTIC D´ACORD AMB LA FLAMA. NO PODEM BAIXAR ELS BRAÇOS I ARA ES EL MOMENT DE RECOLÇAR AL NOSTRE CLUB.
AIXO SI, ESPERO QUE EL PROPER ANY, L´AFECCIO NO ES DEMOSTRI NOMES EN PARTITS PUNTUALS O IMPORTANTS, SINO QUE TENIM QUE APRENDRE, PER EXEMPLE DE LA GENT DE VILANOVA, I FER QUE CAN XARAU SIGUI SEMPRE UN OLLA A PRESSIO, I QUE ELS CONTRARIS ARRIVIN A TENIR UNA MIQUETA D’ACOLLONIMENT QUAN VINGUIN A CASA NOSTRA.
FORÇA SARDA, AMUNT FLAMA I VISCA CATALUNYA LLIURE
Lo malo va a ser apoyar al equipo en Pamplona, Vigo, Coruña (dos veces), Oviedo, Alicante…Quien mas quien menos, tiene problemillas financieros, como para ir pagando hoteles y viajes. Es lo fotut de estar en Primera, los desplazamientos…
Por mi parte, seguiré yendo a todos los que pueda, y mientras se me requiera, seguiré transmitiendo mis opiniones, parciales pero sinceras, sobre los partidos de nuestro equipo.
Un añito en el infierno para purgar pecados (algunos capitales, como la soberbia), y volveremos al lugar que nos corresponde: la OK Lliga.
Evidentment, la majoria no ens ho podem permetre. Però, com a mínim, els partits a Can Xarau han de ser com una eucaristia que un bon aficionat no pot saltar-se. I també és clar, que allà on el pressupost (diguem-li pressupost, diguem-li transport públic) ens permeti d’arribar, cal ser-hi.
AMUNT FLAMA I FORÇA SARDA!