Fi de l’odissea

Era necessari que els Sants i els Astres es confabulessin i s’alineessin a favor del Cerdanyola CH per aconseguir arribar a Ítaca. Quedaven 920 Km d’anada i després de tornada per assolir el destí final. La Nau verd i blanca, que en veia la punta del paradís, va embarrancar-se contra l’Oviedo Roller per 7 a 2 i el Vilafranca, nou equip del Roger Riba, va assolir la seva fita.

Entrant en matèria, el partit va ser força esbojarrat. El Cerdanyola va sortir concentrat i va disposar d’ocasions per inaugurar el marcador, però durant el partit els va faltar convicció. Segurament els va passar factura l’accidentada temporada, els pocs entrenaments i la consciència de que calia un miracle dels grossos.

Passats 6 minuts de partit, David Miranda obria el marcador pels asturians, amb un fort xut des del mig camp. Sense temps de reacció Mario Cuervo agafava un rebot de porteria per marcar a plaer el 2-0. El partit es posava d’esquena, el Cerdanyola va semblar despertar i treure pit, però Jordi Esteve és mostrava molt segur.

El Roller Oviedo va tornar a marcar el 3-0 al minut 10, mitjançant un xut d’Alberto Gómez. Amb aquest resultat ja es veia que la nau s’estava enfonsant i que el somni acabaria sent un mal son. Borja Ramon va estavellar al travesser un espectacular xut des de mig camp i a Jordi del Amor li aturaven un penal. A falta de 24 segons per la conclusió del primer temps, Samuel Vallina col·locava un preocupant 4-0.

Al segon temps, el Cerdanyola va buscar fer la gesta encara més gran, però al minut 32 Sergio Iglesias “Keko” dilapidava més les opcions fent el 5-0, culminant una ràpida contra. Dos minuts més tard Dani Camprubí aconseguia batre a Jordi Esteve i posava un gens inquietant 5-1. De nou Dani Camprubí feia el 5-2, al minut 37.

Amb aquest gol, el Cerdanyola va buscar una remuntada impossible i va tenir moments que va posar setge a la porteria dels de la barriada de Villafría. Els 36 xuts a porteria, en tot el partit, demostren que van provar-ho sense gaire encert. Al minut 43, Juan de la Cruz va trobar un forat a la descuidada defensa del Cerdanyola, per culminar una nova contra i fer el 6-1. Novament, a falta d’un minut i mig, Juan de la Cruz remataria, amb el 7 a 2, a uns jugadors del Cerdanyola sense esma i amb ganes d’acabar l’odissea d’aquesta temporada.

FITXA TÈCNICA:

Oviedo Roller: 1-Jordi Esteve, 3-Mario Cuervo, 5-Sergio Iglesias, 7-David Miranda, 8-Alberto Gómez -cinc inicial- 10-Nuno Felipe, 4-Samuel Vallina, 9-Juan de la Cruz, 11-Eduardo Isla. Ent. Manuel Rodríguez.

Cerdanyola Club Hoquei: 1-Jordi López, 5-Dani Camprubí, 6-Jordi del Amor, 8-Jordi Romeu, 9-Ricard Ares i la Flama Verda -cinc inicial- 10-Jordi Martín, 2-Enric Ripoll, 3-Borja Ramon, 7-Roger Riba, 44-Xavi Pastó. Ent. Ricard Hernáez.

Gols: 1-0 Mario Cuervo, min. 6; 2-0 Mario Cuervo, min. 8; 3-0 Alberto Gómez, min. 10; 4-0 Samuel Vallina, min. 24; 5-0 Sergio Iglesias; 5-1 Dani Camprubí, min. 34; 5-2 Dani Camprubí, min. 37; 6-2 Juan de la Cruz, min. 43; 7-2 Juan de la Cruz, min. 46.

Col·legiats: M. Díaz i M. A. Rodríguez.

Va mostrar targetes pel Roller Oviedo: Sergio Iglesias: 1 groga; David Miranda: 1 groga; Eduardo Isla: 1 groga; Manuel Rodríguez: 1 groga. Pel Cerdanyola: Dani Camprubí: 1 groga; Jordi del Amor: 1 groga; Xavi Pastó: 1 groga.

Pavelló: Polideportivo del Colegio Público Comarcal Villafría. Unes 40 persones a les grades. Hi havia un grup de seguidors del Roller molt sorollosos picant bidons metàl·lics amb uns sticks. I tres seguidors de la Flama Verda: en Marc, en Quim i en Míkel que, amb un servidor, es van recórrer els 920 Km d’anada i de tornada amb cotxe. Sou los “putos” cracks, seguiu així. Amb gent com vosaltres podrem arribar lluny!

El protagonista: Aquest va ser l’últim partit de la temporada, l’últim partit amb la samarreta del Cerdanyola CH de la majoria de jugadors i l’últim partit oficial de Dani Camprubí que no va poder evitar les llàgrimes al final del partit i Ricard Ares. Roger Riba retorna a l’OK lliga amb el Vilafranca i Jordi Romeu tornarà a lluitar per un ascens a l’OK lliga amb el Voltregà. De la resta el seu futur pinta lluny de Cerdanyola, excepte Xavi Pastó i Borja Ramon que s’estan plantejant seguir a Cerdanyola.

L’anècdota: L’hotel on estaven allotjats l’expedició verd i blanca estava situat al C\ Covadonga, nº 13. No sabem si va ser fruit de la casualitat o fruit de la superstició del club, però semblava que havia de ser un senyal de miracle. Finalment ni Sant Martí, patró de Cerdanyola, ni Nuestra Señora de Covadonga, patrona d’Astúries, van obrar el miracle.

Agraïments: Aprofito aquest espai per tal d’agrair a totes i tots els components del primer equip del Cerdanyola CH. Agrair al Toni Ros, delegat, per facilitar-me les dades dels partits, transports i tot allò que m’ha fet falta per tal de poder oferir-vos una bona feina. Al Manel Pérez per també facilitar-me el transport als desplaçaments, així com altres necessitats logístiques del moment. I a tota la plantilla per l’esforç i la compressió que han tingut davant l’afició, pel seu tracte genial amb tots els que hem acompanyat i seguit. Sobretot, en nom meu i dels companys de la Flama Verda, en Marc, en Quim i en Míkel, que vam compartir viatge, moltes gràcies pel tracte rebut durant l’estada a Oviedo. Ricard Hernáez, Jordi López, Enric Ripoll, Borja Ramon, Dani Camprubí, Jordi del Amor, Roger Riba, Jordi Romeu, Ricard Ares, Jordi Martín, Xavi Pastó, gràcies per fer-nos somiar amb tot el que ha passat, gràcies per no abandonar-nos. Que tingueu molta sort a les noves etapes que enceteu perquè sou unes grans persones. A Cerdanyola sempre us rebrem amb els braços oberts. Esperem veure’ns més sovint.

Tampoc vull deixar-me a l’Anna Àvila amb la seva brillant tasca de fisioterapeuta. Una tasca gens fàcil si ha hagut d’aguantar a tota aquesta colla… Ni tampoc vull deixar-me al Josep Maria Boleda, el delegat de pista perquè tots fem el Cerdanyola CH, tots som un equip.

Gràcies a l’afició i a la Flama Verda per tot el suport, no us apagueu mai, sou el futur del club.

També fer menció d’en Marc Coy i en Joan Ramon de Moya, encara que a mitja temporada van decidir emprendre un altre camí, ells també han format part d’aquest equip.

FORÇA SARDA !!*!!