La salvació haurà d’esperar

El Cerdanyola enfrontava un partit difícil a casa. Després de rebre una dura derrota a Arenys enfrontava el gran repte de guanyar a casa en un partit clau, un partit per a situar-se en llocs de salvació i sortir per un cop de la zona de descens. El Mollet, objectiu principal a superar a la taula, es trobava encara  ala mateixa distància que la setmana anterior, però la mala sort no va fer possible, una jornada més, situar-se al tretzè lloc.  

5 inicial

Àlex Mañé, Joan Aranda, Noel Rio, Marc Zanon, Raul Castillo

Albert del Rio, Xavier Oliva, Joan Montero, Noel Limoso, Àlex Pujades

 El partit començava molt igualat. Tots dos equips gaudien d’oportunitats, algunes més i altres amb menys perill. No van sortir a la pista amb la intensitat necessària i esperada, però poc a poc van anar entrant i introduint-se de ple a l’enfrontament. El Cerdanyola arribava a la porteria rival per mitjà d’oportunitats aïllades, de Zanón i Noel entre d’altres. A partir d’aquí, Castillo se sumava a l’atac sense precedents i els locals es llançaven a del Rio sense pensar-s’ho. Malgrat tot, esdevenia un partit igualat i, en el seu principi lent. Una primera part sense gaires destacables, que finalitzava molt favorablement per als locals: Martínez aconseguia avançar-se en el marcador a falta de poc més d’1 minut per al final. El Cerdanyola se’n anava al vestuari amb un bon sabor de boca.

La segona meitat veiem un conjunt verdiblanc molt més motivat i centrat en l’atac. Les ocasions creixien i els contraatacs venien un rere l’altre. El Tona anava en línia decreixent, però la sort va estar de part seva i va fer arribar l’empat en una jugada molt confosa on la defensa local no va poder fer gaire cosa. Amb les taules, els visitants guanyaven la confiança que necessitaven i plantaven cara als vallesans. El segon arribava per part dels vigatans, per mitjà de Comas. Els de Tona s’avançaven en el marcador i consolidaven la seva bona ratxa. Aprofitant l’avinentesa, Noel Limoso marcava el tercer i aconseguia una distància molt notable. El Sarda, davant de la situació, reaccionava i marcava el segon retallant distàncies, en una jugada molt extravagant on Castillo, amb l’ajuda de la gran confusió, marcava el segon. Malgrat tot ja era massa tard per a reaccionar, i el partit acabava amb un trist 2 a 3 final.

Una flama reduïda va animar amb força i un públic entregat assistia a un partit crucial. Malgrat tot, encara ens trobem a 1 punt de la salvació. Queden partits i oportunitats per aconseguir el preuat objectiu, un objectiu que aconseguirem, sense cap mena de dubte, amb el suport i el il·lusió de tots nosaltres. Cal ser optimistes i creure-hi. No desitgem sort a l’equip, perquè la sort es per als mediocres, sinó que desitgem èxit, èxit que arribarà a un equip absolutament fenomenal i triomfador. Som-hi Sarda!

Autor: Marc Solanes