Epson Cerdanyola CH, 1 – CH Mataró, 4

Adéu OK

El Cerdanyola va deixar escapar dimecres la seva, de ben segur, darrera oportunitat de mantenir-se a la màxima categoria estatal, després de perdre el seu partit davant el Grup Clima Mataró, un equip exemplar i que ha de ser el model a seguir en futurs ascensos.

No començaven molt bé les coses com ja és habitual, amb un gol als pocs minuts fruit d’una badada defensiva imperdonable donades les circumstàncies. Roger Arnau feia gol gairebé sense voler. Als pocs minuts, arrivaba el 0 a 2 davant el «voler i no poder» dels verd-i-blancs, amb uns poc inspirats Miras i Guillen, que no van portar perill a la meta d’un insuperable Roger Fernàndez, un porter de altra galàxia, a pesar de «no ser porter per la OK Lliga», segons es deia.

Després d’uns minuts més inspirats, amb l’entrada de Lucas, arribaria l’esperança en forma de penal, convertit per ell mateix. Al fil del descans, podria haver girat la truita, ja que Lucas va disposar d’un altre penal per empatar. No obstant, Roger aturaria tant el penal com la jugada posterior de Plaza, deixant tot obert per la segona meitat.

La sortida en tromba del Cerdanyola a la represa només va servir per fer patent la impotència d’aquest equip. No es pot parlar de mala sort, ja que quan s’arriba i es falla tantes vegades, influeixen altres factors (exceptuant una pilota al pal de Pablo). En aquest cas, el desencert dels davanters i l’encert del porter visitant van ser evidents.

Així les coses, després de diverses jugades esbojarrades per ambdós costats, arribava la sentència, en un xut a mitja distància que entraba a la dreta de De Moya. El Cerdanyola encara ho va intentar posant boles a l’àrea, però era massa tard, i ja ni tan sols la grada comfiava en remuntar. A les acaballes, arribaria el irrelevant 1 a 4 de la mà de Rocasalbas. Amb el xiulet final, la decepció dibuixada a la cara de jugadors i afeccionats, i la impotència d’un voluntariós Lucas Ordóñez, que plorava de ràbia, i la d’un, inexplicablement, inèdit Eloy Gaspar.

Encara que el descens no és matemàtic, hauríem d’ésser molt i molt optimistes, fins i tot fantasiosos, per imaginar el miracle de la salvació, tenint en compte que el Mataró, i a casa, era el rival més «assequible» dels que ens queden. Millor seria examinar el que s’ha fet malament i posar remei, de cara a la propera temporada a Primera Nacional. Queden tres partits per, al menys, tractar «morir honorablement», i disfrutar de la millor lliga del món el temps que ens quedi. (Iván M.)