CP MASQUEFA 1 MAHECO CERDANYOLA 2
Victòria crucial a domicili
El Cerdanyola visitava el Masquefa amb l’espina del darrer partit perdut contra l’Alpicat a casa en els últims segons. Un Masquefa amb dos partits guanyats i un de perdut (en la mateixa situació que els verdiblancs), esperava els del Vallès amb ganes de seguir lluitant per la part alta de la taula.
Convocatòria
C. P. MASQUEFA: Jordi Gallart, Albert Carbó, Sebastián F. Moreno, Oleguer Martí i Aleix Vera, cinc inicial, Albert Gramunt, Joan Raja, Joan M. Marcos, Joan P. Esteller, i Isaac Larios.
MAHECO CERDANYOLA C.H.: Pere A. Martínez, Joan Aranda, Noel Río, Raul Castillo i Pol de Eguía, cinc inicial, Adriá López, Jordi Ortolá, y Alex M. Mañé.
El Cerdanyola iniciava el partit amb clares intencions de vèncer i així poder continuar amb la tònica dels dos primers partits de temporada. Calia una victòria per donar un cop sobre la taula i demostrar que malgrat venir de Primera, la qualitat de l’equip està a l’altura dels millors de la lliga. El Masquefa, provinent també de Primera, havia començat una temporada molt semblant al Cerdanyola, i l’analogia entre ambdós conjunts augurava un partit complicat i, sobretot, lluitat. El primer en marcar fou el conjunt visitant a través de Pol de Eguía, que transformava un tir llunyà i seguia sumant gols a un molt bon inici de temporada per part del jugador. Al minut 17 de partit, els visitants s’aprofitaven d’un penal a favor que, malgrat ser aturat per part de Pere Antón, acabarien anotant al refús.
La segona part començava com al principi del partit, amb els dos conjunts empatats a gols i un partit que semblava intens i difícil de decantar-se. Pol de Eguía, però, a pocs segons del final del partit, aprofitava una falta directa per poder marcar gol de la victòria per la mínima.
Un partit intens, dos conjunts molt ben organitzats, un penal desaprofitat per part dels locals a la segona meitat i una Flama que va desplaçar-se fins a Masquefa. El Cerdanyola segueix sumant i confirma un 3 de 4 en un molt bon inici de temporada. Una temporada que no s’assembla en res a la de dos anys enrere i que confirma un molt bon conjunt, lluitador i segur de les seves possibilitats en aquesta categoria.
MARC SOLANES
