Ara, sí!

El Cerdanyola afrontava un complicat partit. Després d’una contundent derrota a casa del Congrés per 7 gols a 2, el Cerdanyola rebia un fort cop d’atenció de cara a encarar la resta de la temporada. Una derrota que serví per aprendre i per resoldre tots els errors comesos, així com també per saber que sense una concentració i tensió màxima no es podrà aconseguir el desitjat objectiu de la salvació. Malgrat tot, sembla que els de Padrós varen aprendre la lliçó a Sant Andreu i, de forma contundent, aconseguiren una magnífica victòria a Can Xarau davant l’Igualada.

CINC INICIAL

Àlex Mañé, Joan Aranda, Noel Rio, Marc Zanon, Raul Castillo

Diego Díaz,MoisésCernera, Aleix Vera, Oriol Garrido, Nil Garreta

El partit començà de cara per als verdiblancs. Noel Rio llançava un xut molt llunyà direccionat a la porteria de Diego Diaz, que veia com la pilota entrava dins la xarxa quan havà transcorregut poc menys d’1 minut i mig de la primera meitat. Malgrat tot, semblava que el matx s’equilibrava quan 2 minuts més tard, el número 4 Nil Garreta empatava rematant un xut llunyà. El Cerdanyola sabia que no podia deixar escapar el partit i carregà les bateries de forma quasi immediata. Així doncs, Castillo responia al cap de 5 minuts amb un contraatac rapidíssim i un xut creuat que batia el porter rival de forma magistral. A partir d’aquí, el partit es mantenia equilibrat amb un lleuger control dels locals, però a poc més d’un minut per al final, Zanón trencava aquesta dinàmica passiva que havia adoptat el partit concloent una bona jugada de tot l’equip i instaurant el tercer al lluminós.

Només començar la segona meitat i per no perdre el costum, Rio un altre cop marcava mitjançant un xut molt ben executat, situant l’equip a 3 gols de distància, un coixí molt còmode. Malgrat tot, no els va semblar suficient aquesta distància en el marcador, ja que Castillo marcava el cinquè amb una bona assistència de Noel i, segons més tard, Zanón imposava el sisè en una passada, aquest cop, del capità, que es canviava el paper de golejador a assistent al seu torn. Dos minuts més tard, Cernera marcava el segon per al seu conjunt en una bona jugada col·lectiva. El partit estava absolutament sota control verdiblanc, i així ho corroborava Martí en marcar un gol amb una definició esplèndida a pocs metres de la porteria de Diaz. A 5 minuts pel final, els d’Igualada marcaven el tercer per mitjà de Vera, que era respòs al seu torn per Noel en una falta directa molt ben executada.

Ara sembla que sí, el bon joc per di a tornat a Can Xarau. Un partit que deixava als assistents amb una gloriosa imatge del conjunt cerdanyolenc que sembla totalment decidit i convençut a salvar-se costi el que costi i per mitjà d’un joc, aquest cop, meravellós. Un partit magnífic del qual no podem criticar absolutament res. Molt bona feina, sí senyor.