El Congrés s’endú el partit i un bon grapat d’il·lusions

Dissabte vàrem gaudir d’un partit que s’esperava amb ganes a Can Xarau. Un partit entre dos equips molt igualats a la taula classificatòria i que, a priori, sembla assequible pels verdiblancs. L’oportunitat que necessitava el Cerdanyola per remuntar el vol i encetar una etapa de victòries per a veure justament recompensat el joc exercit fins aleshores, que no corresponia als resultats obtinguts. Malgrat tot, el Congrés va saber jugar les seves cartes i remuntar un partit que començava perdent per dos gols a zero i que finalment va acabar guanyant per la mínima.

El partit començava amb un control sentenciós del Cerdanyola. Malgrat l’expulsió de Piquet a 6 minuts de començar la primera part, el Cerdanyola dominava sense gaires problemes, exercint un joc efectiu amb diversos tirs a porta consecutius. Aquest joc es veié recompensat amb un gol de Raül al minut 17, a partir d’una gran assistència de Xavi. Les ocasions se succeïen, fet que va propiciar l’arribada del segon gol 4 minuts més tard, aquest cop obra de Burló, en una jugada brillant del Cerdanyola que culminaria el “9” a la mitja volta. Mañé, per la seva part exercia un paper espectacular a la porteria, parant tot el que li arribava. Les circumstàncies, però, van desembocar en un gol força inesperat del Congrés a 9 minuts del final de la primera, on Aubets colava una pilota per sota de les cames de Mañé. A partir de llavors, el partit s’igualava i les ocasions eren constant tan per als locals com per als visitants. Aquests últims, però, foren els que aconseguiren dur l’empat al marcador a 5 minuts del final. Aubets un altre cop enviava una pilota dins la porteria de Mañé des de la llarga distància. La primera part tancava amb un Sarda un pèl per sobre del seu rival, però sense una diferència gaire clara.

La segona part començava amb un atac del Cerdanyola efusiu. Diverses ocasions se succeïen per als vallesans, però la pilota no acabava d’entrar. Altre cop, els de Barcelona foren més hàbils i encadenaren el tercer gol en un parcial de 3 a 0, aquest cop en un contracop on Fernández va ser capaç de superar Mañé. El partit es posava difícil per als locals, que veien com se’ls escapava una partit que havia començat molt bé. Burló, a la meitat de la segona part enviava fora una falta directa, i el Congrés gaudia d’ocasions diverses en contracops i jugades d’equip. En els deu minuts finals, el partit incrementava quant a intensitat, i semblava possible un empat del Cerdanyola. Malgrat el perill creat, principalment per Burló i Noel, amb algunes ocasions d’Aranda i Xavi, el partit no volia decantar-se per als de casa.

Una victòria que semblava clara i un equip amb molta il·lusió i ambició. Malgrat tot no ens hem de desanimar, les victòries arribaran segur, ho demostra l’empenta i les ganes d’uns jugadors plens d’orgull de defendre uns colors com els del Cerdanyola, de defendre el nom del club degà, de portar al seu “stick” les il·lusions d’un poble que ha confiat, confia i confiarà sempre en l’equip. Un exemple clar d’aquest fenomen és la Flama Verda, altre cop molt nombrosa, que va donar suport a l’equip durant tot el partit i va animar fins que la gola va aguantar els seus jugador.

Autor: Marc Solanes