Notícies

Èxit organitzatiu i esportiu al Campionat d’Espanya Aleví

A la doble jornada de matí i tarda de divendres es confirmaven els pronòstics amb victòries dels catalans i els gallecs (amb cap enfrontament entre ells) sobre els equips de la resta de l’Estat. Només el CD Mundaiz aconsegueix un empat al seu enfrontament amb el Patin Coruña. Les semifinals i els altres creuaments queden pràcticament decidits, a manca però de concretar l’ordre final a la classificació.

No és fins el dissabte al matí que ens trobem amb un conjunt d’enfrontaments més igualats per decidir l’ordre definitiu en la classificació de cada grup i es comença a veure l’autèntic nivell de joc del Campionat. Un matí vibrant, amb grans actuacions de tots els equips. No es podia esperar més igualtat entre gallecs i catalans. Lloret i Liceo empaten a 4, el que dóna el primer lloc del grup B als gallecs. Flix i Patin Coruña arriben a idèntic resultat, i en aquest cas l’empat dóna el primer lloc del seu grup als catalans. De manera que una semifinal enfrontarà els catalans del Lloret i el Flix i l’altra els corunyesos del Liceo i el Patin Coruña.

Les semifinals del dissabte a la tarda i les finals del diumenge, ens oferien nous enfrontaments espectaculars on ja no valien els empats, amb grans mostres de qualitat i esforç. No van ser necessàries pròrrogues per decidir el just campió, el CP Flix.

En tots els equips, però sobre tot en els semifinalistes, haig de destacar la tasca dels formadors i els entrenadors. Per arribar a un Campionat d’España s’ha d’haver fet una gran tasca d’equip que es va fer evident en els plantejaments dels partits decisius.

Però dit això no m’amagaré i no evitaré de donar els noms dels jugadors que més m’han agradat. El Vicent Martí del Cocentaina ha tingut detalls de jugador amb classe. A l’Alcobendas destaca per damunt de tots, no només per la seva alçada extraordinària sinó també per la seva peculiar manera de patinar, el Matheus López. Del Lloret ja coneixia als bessons Grau, dels que destacaria la seva força i visió de joc i també m’ha semblat que té una gran projecció el Xavier Crespo. Als equips gallecs he trobat una tècnica individual exquisida en jugadors del Liceo com el César Carballeira i el Fernando Mosquera; o els del Patín Coruña: Iago Otero, Iago Fernández o l’Igna Alabart, el fill del mític Kiko Alabart, que fou jugador del Reus i del Liceo i capità de la selecció espanyola dels anys 80.
Del campió destacaria dos jugadors molt complets: el porter, Jordi Castellví i, com no, l’MVP del Campionat i capità de l’equip, Albert “Beto” Casals. Però per damunt d’ells dos hi ha el triomf del concepte d’equip, l’èxit extraordinari del que potser és el club més modest que participava al Campionat, que demostra que la suma d’il·lusió, treball metòdic i esforç només necessita d’una mica de sort per assolir l’èxit.

Moltes personalitats del món de l’hoquei ens han visitat aquest cap de setmana: Martín Payero, Pablo Alvarez, Jaume Llaverola i José Querido del Liceo; Octavi Tarrés i Borja Ramón del FC Barcelona, Iván Tibau del CH Lloret; Víctor Agramunt i Quim Pujades del CP Vic; Juan Ramón de Moya o Eloy Gaspar del Cerdanyola CH,…

Però si s’ha de destacar alguna cosa per damunt de tot en aquest Campionat ha estat l’esportivitat: Poques amonestacions a jugadors i tècnics; comportament excel·lent de les aficions, que han sabut animar als seus equips sense molestar els altres i fins i tot amb gestos simpàtics i de complicitat entre tots, com per exemple quan l’”a por ellos oee” de l’Alcobendas era respost amb simpatia pels gallecs del Liceo amb un “aquí estamos oee”. Hem vist pocs tambors i moltes “tablillas”, que fins i tot donàven el nom a la penya d’Alcobendas.

Un cop repartits els trofeus i en veure que tots plegats havíem estat a una gran alçada li vaig dir al gran artífex d’aquest extraordinari esdeveniment, el Xavier Piquet, que ens havíem guanyat escoltar l’himne olímpic de la Barcelona de 1992 ”Amics per sempre”. Aleshores cadascú gestionava les seves emocions a la seva manera i d’acord amb les seves circumstàncies. Sobre tot, petons, abraçades, felicitacions i agraïments.

Ramon López

Deja una respuesta

Utilitzem cookies per personalitzar contingut i anuncis, proporcionar funcions de xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. També compartim informació sobre el vostre ús del nostre lloc amb els nostres socis de xarxes socials, publicitat i analítica.

View more
Accepto
Declino