Maheco Cerdanyola CH 3 – CP Palafrugell 4
L’èpica palafrugellenca…
Dissabte al vespre es va viure un partit frenètic, viu i intens al pavelló del Cerdanyola. El Palafrugell va avançar-se en el marcador quan només s’havien jugat 4 minuts del partit, i va incrementar aquest avantatge amb un altre gol dos minuts després; foren Romaguera i Duran els encarregats de marcar, respectivament. Sense haver començat amb un joc massa brillant, als empordanesos els va acompanyar la sort en els primers minuts del partit, fet que va marcar des d’un principi el desenvolupament de la primera part del partit. No obstant això, els vallesans no van donar pas per perduda la primera part a pesar del duríssim cop que van suposar els dos gols matiners en contra, i Joan Aranda va marcar un minut després instaurant l’1 a 2 en el marcador. La resta de la primera meitat no fou gaire accidentada, tot i que en els últims minuts el Cerdanyola incrementà de forma espectacular la intensitat gaudint de boníssimes ocasions.
Només començar la segona part Aranda, un altre cop, s’encarregava de situar l’empat al marcador, revifant les esperances verd-i-blanques i situant el partit en unes taules que feien possible una victòria per a qualsevol equip. A pesar d’aquest bon començament i de repetides ocasions en els primers minuts, 7 minuts després de començar la segona part Baltrons, acompanyat de la sort, situava el 2 a 3 en el marcador a favor del Palafrugell. Era llavors quan el Cerdanyola havia de demostrar la seva casta i, efectivament, va defensar el seu nom amb ungles i dents, apujant la intensitat del partit i creant molt de perill a la porteria rival. Aquest esforç es veié acompanyat d’una gran actuació de Mañé en les contres dels gironins i, a 8 minuts pel final, Castillo marcava un gran gol per l’escaire en un contracop. Les taules tornaven a brillar en el marcador i a falta de 5 minuts pel final, el Palafrugell disposà d’un penal a favor, llançat per Duran, que aturà Mañé amb gran destresa després de rebotar al pal. A 1 minut per al final, el Palafrugell disposà d’un segon penal, força discutible, que Duran, fallant-lo, acabà transformant en segona opció, instaurant el 3 a 4 final al marcador.
Després de tot i veient havent vist el desenvolupament del partit, caldria dir que el resultat més just podria haver estat un empat perfectament. Massa premi per un Palafrugell que es va limitar a jugar les seves cartes…
Autor: Marc Solanes