Cerdanyola CH. Patinatge Artístic

Un any més, tres patinadores de Categoria, entrenades per la internacional Rosa Pey, han viatjat a la ciutat de Gradisca (Itàlia) per a participat al Trofeu internacional de Paulín.

Sara Castillo, Judit Armingau i Carla Pey (que també ha fet les vegades d’entrenadora), van arribar a Itàlia amb ganes de competir, amb una bona preparació i amb l’alegria de retrobar amistats esportives que durant tots aquests anys, han conegut als diferents trofeus i campionats on han participat.

El programa llarg, presentava piruetes amb certa dificultat que han realitzat  de manera correcte i el públic italià així els ha reconegut amb els seus aplaudiments. Després dels dos dies de competició molt ajustada per l’alt nivell en el trofeu, les classificacions han quedat de la següent manera: Carla Pey, 1a classificada; Judit Armingau 3a classificada i Sara Castillo, 5ena classificada.

Un cop més, les patinadores han demostrat que amb constància, esforç i calma, es poden aconseguir els millors resultats. Felicitats a totes tres!.

El passat divendres, 31 de juliol van començar oficialment, els entrenaments del Campionat d’Espanya de patinatge artístic a la ciutat barcelonina de Cerdanyola del Vallés. Aquest important esdeveniment esportiu, va comptar amb les millors patinadores i patinadors de tot l’estat espanyol que durant dos dies, competiràn per aconseguir la millor classificació en la modalitat de patinatge sobre rodes.

L’acte inaugural, amb l’himne que acompanyava la pujada de les banderes espanyola, catalana i de la ciutat, va tenir lloc el dissabte, 1 d’agost al migdia, prèvi a unes paraules per part del regidor d’esports de l’ajuntament de Cerdanyola, senyor Félix Riba i el president del comitè nacional de la Real Federación Española de Patinaje, senyor Francesc Jansà on, a banda de donar el tret inaugural, s’obrien les portes de la ciutat per a acollir als participants i alhora, se’ls ‘animava a seguir estimant i practicant aquest esport que tantes satisfaccions els ha aportat.

La cloenda va tenir lloc dissabte per la nit, amb la baixada de banderes en un pavelló ple de gom a gom i amb l’acte de clausura, a càrrec dels grups d’Iniciació A i B i Categories del CCH, després de l’entrega de trofeus i del lliurament d’obsequis a tots els patinadors i patinadores. Amb música de la pel·lícula Slumdog Millionaire i coreografia d’Inés Hernández i Carla Pey, les vint patinadores locals, van representar amb originalitat i a la perfecció, la fusió i la barreja de les cultures catalana i espanyola, jugant amb la combinació dels colors d’aquestes banderes alhora de fer els balls i figures.

La despedida a pista va acabar amb un fort aplaudiment de felicitació a Carles Gasset i a la parella formada per Ayeleen Morales i Javier Cuesta , per la primera i segona posició, aconseguida respectivament i per primera vegada, en els World Games celebrats a Koshiung (Taiwàn). Una competició d’esports no olímpics amb propera trobada a Cali (Colòmbia) al 2013.

Un públic entusiasmat va retre una forta ovació per haver-los deleitat durant dos dies, amb tant magnífic espectacle. L’enhorabona als campions i campiones d’Espanya 2009, el més sincer agraïment i aplaudiment a tots els patinadors i entrenadors per a participar-hi, gràcies també a totes aquelles persones que han fet possible la bona marxa del campionat i destacar també,  la col·laboració de la Real Federació Espanyola de Patinatge Artístic, de la regidoria d’esports de l’ajuntament de Cerdanyola del Vallés, de la junta directiva i l’equip tècnic del Cerdanyola Club d’Hoquei, als patrocinadors que un any més, ens han ajudat a fer realitat un dels campionats més importants de l’any i com no, a les federacions andalusa, aragonesa, càntabra, balear, gallega, madrilenya, navarra, comunitat valenciana i catalana, que han fet possible un Campionat espectacular.

Gràcies també al senyor Pere Borrego, secretari del Comitè de patinatge artistic de la RFEP, a les senyores Carmen Garcia, Angèlica Ortiz i al senyor Ramon Lleonart, membres del comitè, a la senyora Camí Mendoza, presidenta del Comitè català de patinatge, al senyor Juan Piqueras, president de la secció de patinatge artístic del CCH i a la senyora Olza Zurita, responsable de la secció del CCH.

Carla Pey Gómez, és una de les patinadores amb més projecció internacional dins del món del patinatge artístic, un esport que el viu, que se’l fa seu, amb el qual s’emociona, que tantes alegries i algunes decepcions li ha fet viure i que el porta a la sang,  ja que la precedeix una important nissaga familiar.

Amb un any, la petita Carla es va posar uns patins i tot i la oposició de la seva mare Rosa Pey (patinadora i entrenadora internacional), l’avi Josep amb cinc anys, es va oferir per acompanyar-la a les classes de patinatge que a la Carla li encantaven. I així va ser… de ben petita, una noia lluitadora i constant, va saber estimar aquest esport que actualment, tantes vivències i amistats li ha regalat.

Després d’haver realitzat a la perfecció la seva actuació en programa curt, la patinadora del Cerdanyola Club d’Hoquei, amb l’amabilitat i la paciència que sempre l’ha caracteritza, ens concedeix uns minuts per respondre’ns aquestes preguntes:

Què significa el patinatge per tu? és el que acaba d’omplir la meva vida. Crec que si no patinés, em faltaria alguna cosa.

Com has vist el nivell aquest any? aquest any el nivell del campionat era molt alt, sobretot en les primeres patinadores; tot i que a pista, tothom pot tenir errades, les participants venien molt preparades per a aquesta competició.

Disseny, vestuari, entrenaments… son moltes hores de no parar… Si, però això és el que té estimar tant aquest esport. Jo disfruto molt elegint les músiques pels programes i amb el que m’inspiren, dissenyo els mallots. Avui per exemple, porto un paó perquè vaig trobar que la música lligava amb un ocell tan exòtic i espectacular. Pel que fa als entrenaments, son moltes hores (no et sabria dir quantes, diu entre rialles). Des de fa un any, que entreno tres hores diàries i paralel·lament, estudio a la universitat. Només amb molts sacrificis personals i perquè realment m’estimo aquest esport el puc seguir practicant.

A banda dels diners pel vestuari i equipaments, és important l’esforç humà? Sense cap mena de dubte, és primordial perquè no es pot pagar amb diners: les hores de cosir a ma, les estones dedicades a decidir els colors i les teles, els moments d’aguantar tanta presió, les converses i les abraçades, les mirades… és tot un vincle que no té preu i que no hi ha paraules per valorar, però sí un agraïment i una satisfacció personal que sempre valoro.

Com portes tenir a la Rosa Pey, com a mare i entrenadora? és important tenir al costat una persona que saps que sempre et donarà bons consells, tant per lo bo com pel dolent, però hi ha més nervis perquè hi ha tanta confiança que això fa que de vegades no segueixi les indicacions i s’alteri, tot i que n’estic molt orgullosa perquè ha estat constant el suport que m’ha ofert sempre.

Per acabar Carla, on passes més nervis competint: a casa o a fòra? Crec que per un igual, amb l’aventatge que a casa et dòna molta més seguretat, que coneixes la pista, que hi tens les amistats i la família i unes companyes que t’animen a culminar a la perfecció cada figura, cada salt… és molt emotiu sortir a pista i veure l’estima que et demostra la gent.

Emocionada doncs…? Emocionada i satisfeta amb el que he fet.

Mentre es posen els patins al vestuari, aquesta formidable parella té temps per a dedicar-nos uns minuts abans de provar pista. Són bons amics del Festinatge i aquest any, la única parella convidada. L’Ayelen és un tresor de persona i amb la dolçor de l’Òscar, formen un tàndem amb molta compenetració i feeling que traspassen fòra de pista.

L’Ayelen va començar als vuit anys per acompanyar la seva germana a entreno i l’Òscar amb set anys perquè el seu grup d’amigues practicaven aquest esport.

El record que ens regalen és la primera exhibició de patinatge artístic, perquè només portàven un mes competint i ja els van convidar des de Monza (Itàlia) a participar en “La nit de les estrelles”, on van fer una actuació excel·lent, però van passar molts nervis, ja que era la seva presentació oficial a nivell internacional.

Un consell que donen a les patinadores és que s’ha de treballar i entrenar molt i posar molta il·lusió en cada entrenament i poc a poc, es va avançant en petits triomfs.

Fa tres anys que patinen (dos en parella i un individualment) i es mostren molt satisfets que comptin amb ells, perquè consideren que el Festinatge té molt valor per la gent de fòra i és tot un orgull participar-hi.

Amb éll, aquest any ha arribat la “revolució” a la pista. En Pierluca és un italià incombustible, amb una energia desbordant i conversar amb éll, és veure que passen els minuts sense adornar-se’n. És com carregar-se amb energia positiva. Actualment és Campió d’Europa 2007 i cinquè del 2008 en categoria Sènior.

Aquest jove esportista, va iniciar-se en la pràctica del patinatge farà uns setze anys, perquè l’entrenadora del gimnàs on anava, va convidar-lo a provar sort damunt d’uns patins.

El record que comparteix és sens dubte, el podi de l’Europeu a França l’any 2007, perquè sempre ocupava la segona o tercera plaça i no hi havia manera de fer podi, ja que altres companys italians, sempre eren millors que éll. Sent italià és molt difícil perquè el nivell és molt alt, però finalment, va fer realitat el seu somni.

És una cara nova al Festinatge, però hi ha encaixat a la perfecció, treient, a banda de les exhibions de patinatge, la seva faceta com a “showman” de l’espectacle i emportant-se l’estima del públic amb les seves originals coreografies. Ens diu que està encantat de poder formar part d’un dels millors festivals a nivell internacional.

A les patinadores els diu que s’ho passin bé. El patinatge és un esport i com a tal s’ha de viure. Ha de ser una cosa “linda” a la vida i no una obligació ni una preocupació.Cada patinador, per molt alt que arribi, sempre ha de ser éll mateix i tenir els peus al terra.

L’espectacle que va preparar amb el seu bon amic Andrea Barbieri, on barrejava cant, recital i patinatge, se li va ocòrrer gràcies a un programa italià i va decidir posar-lo a la pràctica per innovar i apropar-se al públic des d’una vessant més personal i imaginativa.