Jr. 16: Mollet HC 2 – Maheco Cerdanyola CH 3

Esperança: l’últim que es pot perdre!

Sens dubte, aquesta victòria per 2 a 3, contra el Mollet, ha de servir com una lliçó de cara a afrontar la segona volta. A 26 segons pel final, el Cerdanyola va ser capaç de remuntar un 2 a 1. Àlex Martínez desfermava el deliri verd i blanc, al pavelló de la Riera Seca de Mollet, aconseguint el 2-3, a falta de 4 segons per la conclusió.

Mollet Hoquei Club: 1-David Calonge, 2-Eudald Bonet (TB), 3-Joel Garcia (1), 4-Roger Benet (1), 7-Sergio Gonzalvo -cinc inicial- 10-Héctor Giráldez, 8-Xavier Nogueria, 9-José Marin, 6-Lluís Muñoz, 11-Carles Navarro. Ent. Josep Antoni Martínez Mateo.

Cerdanyola Club Hoquei: 10-Àlex Mañé, 2-Joan Aranda, 44-Noel Rio, 6-Marc Zanon, 7-Raul Castillo (2) -cinc inicial- 1-Josep Nogueira, 3-Oriol Piquet, 5-Àlex Martínez (1), 8-Xavier Martí, 9-Joan Burló. Ent. Climent Padrós.

El partit no va ser bonic, però si emocionant. Els dos equips van saltar a la pista prenent moltes precaucions, per evitar riscos. Sobre tot el Cerdanyola, amb la baixa de l’Oriol Piquet, va sortir amb la intenció de temptejar el rival. Amb tot, el Mollet tindria una mica més d’intenció de fer mal.

Precisament, el Mollet va obrir el marcador al minut 12. Un refús previ d’Àlex Mañé, el recollia Roger Benet per aconseguir l’1 a 0. La igualtat damunt la pista era extrema, el gol va provocar que el Cerdanyola hagués d’arriscar i les ocasions van ser forces, però faltava polir la punteria.

Al descans s’arribava amb l’inquietant 1 a 0.

Tot estava per decidir i el Cerdanyola va sortir, al segon temps, sense complexos i amb molt de seny. Calia marcar un gol per posar la por al cos a un Mollet que aparentava jugar massa còmode amb l’1 a 0.

Es va fer esperar. Eudald Bonet era exclòs dos minuts amb una blava per protestar. Raul Castillo no podria transformar la falta directa. Per sí que marcaria un golàs, de potent llançament creuat, quan l’equip encara estava en superioritat, al minut 33.

S’havia aconseguit una de les premisses i el nerviosisme s’apoderava lleugerament a la vessant del Vallès Oriental. Els pals i la bona actuació de David Calonge van evitar que el Cerdanyola pogués capgirar el marcador més d’hora.

Àlex Mañé va ser providencial, aturant la segona opció d’un penal llançat per Eudald Bonet, al minut 42. Pocs instants després, un potent llançament de lluny de Joel Garcia, semblava seguir el mateix guió de tota la temporada. És juga bé, es creen ocasions que no es materialitzen i l’equip rival acaba marcant. Era el 2-1, però alguna cosa s’ensumava diferent. Els verd i blancs no van perdre mai la fe.

El patiment i l’angoixa no van afectar a la moral verd i blanca que ho intentava sense acabar de trobar el camí de l’èxit. Raul Castillo sí que trobaria l’èxit a falta de 26 segons pel final. Era un empat a 2 que no servia de gran cosa. L’equip estava llançat, era de justícia. A 4 segons, es desfermava la bogeria, quan Àlex Martínez rematava a gol, en un moment de rebots i refusos davant la porteria del Mollet. L’alegria va ser immensa. Una important victòria que ha de tenir continuïtat en els propers compromisos.

Deixa un comentari