Història

Inicis

La pràctica de l’hoquei patins a Cerdanyola, ha esdevingut un símbol en la identitat del poble. Aquesta pràctica va començar l’any 1934 quan a l’antiga pista del Parc Cordelles s’hi començarien a jugar els primers partits d’hoquei patins de forma informal.

Al cap d’un parell d’anys, amb la Guerra Civil ja començada i amb la col·lectivització del Club Cordelles, al Setembre de 1936 es fundaria el Cerdanyola Club d’Hoquei amb Francesc Mariner Alsina de president. El primer partit es va celebrar contra el Luna H.C. i els jugadors del Cerdanyola Club d’Hoquei van ser: Emilio Albiñana, Esteve Humet, Francisco Mariner, Josep Maria Cabot, Jordi Cabot i Josep Maria Aloy.

En acabar la guerra, es va formar una comissió gestora per tal de constituir una nova junta directiva. El 20 d’octubre del 1940 se celebrà l’assemblea a la qual hi varen assistir 21 socis que entre altres temes acordaren la inscripció del Club al “Registro de Sociedades”.

 

Mèrits Esportius

L’any 1937, el Cerdanyola Club d’Hoquei sortiria campió, en la seva primera participació, del Campionat de Catalunya de 2ª Categoria amb una plantilla composta per: Emilio Albiñana, Josep Maria Aloy, Francisco Mariner, Jordi Cabot, Josep Maria Cabot, E. Labori, Gual i Fontdevila.

Aquest mateix any, en el Campionat de Catalunya, es va registrar un triple empat a punts entre el Cerdanyola, l’Unión i el Club Patín, però finalment fou el Unión qui el guanyaria després d’un emocionant desempat, quedant el Cerdanyola amb el subcampionat. Destaca el Cerdanyola al ser el primer club d’hoquei que es va concentrar abans de jugar un partit. A la final es van desplaçar dos autocars d’aficionats Vallesans.

A la temporada 1941-42 va aconseguir guanyar el prestigiós “Torneo Hermanos Pironti” en vèncer al Girona H.C. per 4 a 2. Hi jugaren, Emilio Albiñana, E, Labori, Jacinto Humet, Marcos Humet, J.O Humet i Jani.

Al juny del 1944, va participar per primera vegada al Campeonato de España, els encontres es diputaren a les instal·lacions de Piscinas y Deportes de Barcelona i els equips foren, Deportivo de La Coruña, Patria de Zaragoza, S.E.U. de Madrid, C.N. Palma de Mallorca, Club Patin, RCD Espanyol de Barcelona, Girona i Cerdanyola CH. El títol va ser per el RCD Espanyol que va guanyar la final al Cerdanyola CH per 4 a 1. Hi jugaren, Emilio Albiñana, M. Viñals, Antonio Tomas, Lluis Humet, Jordi Permanyer i J.O. Humet.

L’any 1945, es va produir el canvi del disc per la bola, i el Cerdanyola CH va aconseguir guanyar el campionat català de Primera Divisió. Els jugadors eren, Emilio Albiñana, Jordi Permanyer, Lluis Humet, A. “Tito” Mas, J.O. Humet i M. Viñals. L’any 1947, es renova la junta directiva, el nou president és el Dr. Ramón Permanyer Volart. 

L’any 1973, va disputar la final del Campionat d’Espanya (l’actual Copa del Rei) a la població asturiana de Mieres, perdent davant el Reus Deportiu per 4 a 3.

Consecutivament durant tres temporades, es va proclamar campió de les primeres edicions de la Copa Catalana disputades els anys 79, 80 i 81. Els integrants de l’equip el darrer any foren, Josep Tamburini, Josep Suñé, Jaume Carreter, Jordi Miró, Fernando del Espino, Pere Torras, Manolo Barceló, Félix Andrés, Quique Roig, Llluís Martínez i Carlos Figueroa.

L’any 1985 el Cerdanyola va aconseguir el seu major mèrit esportiu arribant a la final de la copa de la CERS, perdent davant l’equip italià del Hockey Novara, el considerat llavors millor club d’hoquei del moment. La final va ser a doble partit. L’anada a Cerdanyola va acabar amb empat a 3, amb un pavelló de Can Xarau completament ple, i el partit a Itàlia va decantar la balança pels Azurri amb un resultat de 7 a 4.

Des de la creació de la Divisió d’Honor Espanyola, actual OkLliga, la temporada 1969-1970, el Cerdanyola Club d’Hoquei hi ha disputat un total de 21 temporades, a més de 20 temporades a Nacional Espanyola, 4 temporades a Nacional Catalana i dues a Primera Catalana. L’última temporada disputada a l’OkLliga va ser la 2007-2008. Malgrat això, el primer equip Femení actualment juga a l’OkLliga Femenina després de l’últim ascens la temporada 2014-2015.

L’any 2009-2010, el primer equip Femení del Cerdanyola Club d’Hoquei es va proclamar Campió de l’OkLliga Femenina, així com de la Copa de la Reina, en vèncer 4 gols a 5 al Voltregà.

 

24 Hores d’Hoquei a Cerdanyola

A l’estiu del 1956, essent president el senyor Josep Mora, el porter del Club, juntament amb uns amics, entre d’altres, José Manuel Salillas, els germans Taure, Adolfo Guillen i Jesús Muñiz, integrants de la colla “chypis“, varen decidir organitzar un torneig que dures 24 hores ininterrompudes. Va ser l’inici de les tradicionals “24 Hores de Cerdanyola”. La primera edició, disputada l’agost d’aquell mateix any, es va celebrar entre dos equips integrats per 20 jugadors cadascun (blaus i verds) del mateix club. El resultat fou de 176 a 158 a favor dels blaus. L’any següent es varen a tornar a organitzar, amb un gran èxit, tant de públic com esportiu. L’any 1958, es varen tornar a celebrar. Aquella temporada els jugadors de l’equip eren, entre d’altres, els germans Jaume i Alfons Mimó, Soler, Escardó i Pere Mongay.

Les retransmissions del partit per a ràdio Nacional de España, les feu el popular locutor Joan Viñas Bona i hi assistiren importants autoritats, civils i militars.

Durant molt temps, el torneig va ser un referent i un clàssic dins el calendari de l’hoquei estatal. Malauradament la semi professionalització i en alguns casos la professionalització total, han aconseguit que els clubs i jugadors es moguin per uns altres interessos molt diferents de l’esperit de gaudir amb la pràctica i la visió de l’esport.

De l’any 1964 al 1967 i del 1972 al 1975, aquest prestigiós torneig no es va celebrar. L’any 1976 i sota la nova presidència del senyor Joan Gonzalez Navinés, es va organitzar de nou l’esdeveniment, que perdura fins al moment, encara que sota altres fórmules, motivades per l’evolució dels temps que corren.

 

L’origen del color verd de la samarreta

L’origen del color de la samarreta és fruit de la casualitat. La família de Josep Maria Aloy –un dels membres de l’equip l’any 1936- era fabricant de gènere de punt i tenia un estoc de tela de color verd que va regalar al Cerdanyola CH. Des de llavors ha sigut el color de samarreta que ha defensat el club i, gràcies als seus èxits, ha inspirat a altres clubs del poble a vestir aquest color, el qual ha facilitat que esdevingués color principal de l’actual bandera de Cerdanyola.

 

Pistes on ha jugat el Club

La primera pista on va jugar els seus partits el Cerdanyola Club d’Hoquei, va ser a la pista del Club Cordelles, a l’actual Parc Cordelles. Des de l’acabament de la guerra fins a l’any 1953, els partits es jugaven a la pista del Cerdanyola Gran Casino, situada al carrer de Santa Anna.

L’any 1952 varen començar les obres de la nova pista de la plaça Enric Granados als terrenys que ara ocupa la biblioteca Municipal. L’any 1967, catorze anys després de la seva inauguració, la pista de la plaça d’Enric Granados passava a ser de propietat municipal. El document de cessió el signaven l’alcalde Senyor Domènec Fatjó Sanmiquel i el president del club i alhora regidor de l’ajuntament senyor Ramon Sugrañes Cardona.
L’any 1976, es va inaugurar el Pavelló Municipal de Can Xarau, que actualment disposa d’una capacitat total de 952 persones. Des de llavors fins a l’actualitat és on disputa els seus partits oficials el Cerdanyola Club d’Hoquei.