Entrevista a Mònica Piosa

Jugadora de l’equip femení i entrenadora del Benjamí B del Cerdanyola Club Hoquei.

Mònica Piosa de 25 anys, natural d’Aiguafreda, és una autèntica rodamón de l’hoquei patins. La seva afició pel patí li va venir per influència dels seus cosins que practicaven l’hoquei.

Ella va iniciar-se amb el patinatge artístic, però al veure que no hi tenia gaire futur li van recomanar que es passés a l’escola d’hoquei.

Començant per l’equip del seu poble, l’Aiguafreda, ha jugat als equips de Sant Feliu, al Stick Vic, al Bigues i Riells, al Voltregà, al Fundação Nortecoope de Portugal, va tornar al Voltregà i finalment va fitxar pel Cerdanyola. Cal remarcar, també, que va ser la capitana de la Selecció Espanyola.

Fins al moment la major part dels èxits els ha aconseguit amb el Voltregà: dues Lligues Catalanes, dues Copes de la Reina i dos campionats d’Espanya.

1. Es va confeccionar un equip per disputar la Copa de la Reina i els Campionats d’Espanya Femení i al final us heu quedat a les portes. Com valores la temporada del Femení del Cerdanyola Club Hoquei?

Sobretot hem de ser molt positius per tot l’esforç físic i sobrehumà que hem fet totes les jugadores. Vull agrair-li, des d’un principi, a la Bea Iglesias, la nostra portera, per haver-se “posat les piles”, perquè ha passat de ser una portera que ningú sabia qui era a ser una portera que saps que pots confiar en ella i que pots tirar l’equip endavant. Si no arriba a ser pel sacrifici d’ella i de totes nosaltres, de ben segur que no haguéssim quedat ni sisenes.

No era el resultat que esperava perquè vinc d’un Voltregà que ho vam guanyar tot menys la Copa d’Europa, però estic contenta de l’esforç que s’ha fet i del resultat que hem tret, a pesar de tots els problemes que hem tingut al llarg de la temporada.

2. El fet que Àngela Rodríguez deixés l’equip a mitja temporada us ha passat factura?

Sí, però, com he comentat anteriorment, l’esforç i sacrifici sobrehumà de la Bea ha estat increïble. Però, evidentment, una portera com l’Àngela és una garantia i aquesta s’ha esfumat. Llavors ens quedaven dues opcions: o plegàvem o ens posàvem les piles. Ens hem posat les piles i hem quedat sisenes.

3. Heu estat capaces de fer grans partits i partits no tant bons. Heu estat vosaltres les irregulars o és la diferència de nivell entre equips de la mateixa categoria que ha propiciat tal fet?

Cal tenir en compte que just quan va marxar l’Àngela vam jugar cinc partits seguits pràcticament en una setmana. Vam passar de tenir opcions per la Copa de la Reina a ocupar un setè, vuitè lloc. Jo crec que hi ha vuit equips que tots opten plenament a ser campió. El que passa és que es perd un partit i baixes fins als vuitè lloc, se’n guanya un i només puges fins al quart.

Són petits detalls els que decideixen una posició o una altra. Al final guanya el més regular, això sempre.

4. Què tal ha estat el suport de l’afició del Cerdanyola amb el femení?

La veritat és que vam començar bastant fluixets, però perquè era una mica la novetat. A Cerdanyola no s’havia viscut un equip femení tant competitiu amb opcions de fer coses maques pel club i per les jugadores. Però després… súper bé perquè venien a veure’ns molts pares dels nens que estaven per aquí de la base, alguns cops han vingut els que segueixen el sènior, fet molt important per nosaltres. És un honor veure la grada plena i això fa que ens esperoni i motivi molt.

5. El Cerdanyola Club Hoquei semblava interessat en que l’equip femení disputi la Súper Lliga Espanyola. Com veus aquesta opció de que s’arribi a crear aquesta competició?

M’atreviria a dir que és un tema polític que res més. Penso que és una lluita que hi ha entre la Federació Catalana i Espanyola. Aleshores els que en sortim perjudicats som les jugadores. Però del nivell que estem parlant de fer una Súper Lliga Espanyola o una Nacional Catalana, passa per un tema de pressupost, d’equips i de competitivitat.

Com a jugadora prefereixo una lliga el màxim competitiva, com és la Lliga Catalana, una de les tres millors lligues del món, juntament amb la Portuguesa i la Argentina.

6. Creus que l’hoquei femení ha arrelat més a fora de Catalunya que el Masculí?

El fet d’arrelar-se més… no m’atreviria a posar la mà al foc perquè hi ha molt bones escoles fora de Catalunya, sobretot per la part Gallega i Asturiana, dels quals hi ha molts bons equips masculins.

Si femení o masculí ha arrelat més a fora de Catalunya? El femení ha arrelat. Estan sortint equips i s’està apostant pel tema femení. Això és bo i ja anava sent hora de que el femení surti de l’ombra del masculí.

A nivell tècnic i tàctic no tenim res a envejar amb l’hoquei masculí, a nivell físic si que és nota més la diferència. Però també hi ha molta diferència entre una OK lliga i una Primera Nacional Espanyola, per tant, el femení, no tenim res a envejar.

7. També ets entrenadora de l’equip Benjamí B. Com ha estat la temporada amb aquest equip?

Estic molt contenta del treball que han fet els nens. Vam començar pràcticament sense saber-nos col·locar en defensa. En atac encara estem molt verds, però és el primer any de benjamí.

Hem aconseguit passar a Copa Catalunya, per disputar el Campionat de Catalunya. Finalment no ens hem classificat, però hem quedat segons en un grup bastant fort.

Han fet una millora tàctica molt important i això com a entrenadora és molt gratificant veure que els nens responen al treball fet.

8. Vens d’un club com el Voltregà, una autèntica escola de jugadors i jugadores d’hoquei? Què li cal al Cerdanyola CH per assolir un bon nivell de base?

Li calen aquestes ganes de competició. Entendre que hi ha una vessant lúdica de l’hoquei i una vessant una mica més competitiva. Jo penso que li falta una mica de mentalitat guanyadora i ganes de voler ser els millors, tan en benjamins, pre-benjamins o si són sèniors.

L’ordre que s’està portant a terme és molt bo, l’organització que hi ha és correcte.

9. Com veus l’equip femení per la propera temporada, és pot aconseguir algun títol?

Estem molt contents amb l’equip que s’ha fet per la propera temporada. Aconseguir algun títol ja ho veurem això… és complicat. No ens hem de marcar fites d’aconseguir títols, sinó, com ens ha comentat l’entrenador, cal treballar amb constància i fort, d’aquesta manera els fruïts ja arribaran.

Albert Clavé i Arderius

Deixa un comentari