Entrevista a Emilio Borregán.

emilioborregan

Entrenador del 1er equip femení.

Emilio Borregán és un rodamón de l’hoquei patins. El germà gran de la saga dels Borregán va començar a jugar hoquei al Cerdanyola CH. Mai va arribar al primer equip, tot i formar part de l’equip de base que més títols havia aconseguit, amb dos campionats d’Espanya i molts més de Catalunya. Sembla que no van confiar amb aquell conjunt i Emilio Borregán, juntament amb alguns companys seus, van marxar a jugar a l’Espanyol. Després va jugar al Santa Coloma de Gramanet, juntament amb tres companys més. A la Divisió d’Honor d’aquella època va jugar amb l’Horta.

Després de 17 anys jugant, va retirar-se quan jugava al Mataró, degut a una lesió al genoll que no el permetia jugar al 100%. El germà petit dels Borregán, l’Alberto és el que està triomfant al món de l’hoquei patins, jugant al FC Barcelona i el seu fill està jugant a les categories inferiors del Cerdanyola CH. Una saga que porta l’hoquei patins als gens.

1-      Albert Clavé (A.C.)- Emilio! En primer lloc, moltes felicitats!

Emilio Borregán (E.M.)- Gràcies!

2-      A.C.- Han passat uns dies de la final de la Copa de la Reina. Ja heu assimilat la importància de l’èxit?

E.M.- Sí. Això, com s’acostuma a dir, ja es aigua passada. Ara toca pensar amb el que ens ve, que és estar el més amunt possible de l’OK lliga Femenina. A veure si ens podem classificar entre els tres primers, per anar a Europa.

3-      A.C.- Tot i classificar-vos com a líders de l’OK lliga, es veia a les enquestes i comentaris que la gent no contava gaire amb el Cerdanyola CH. N’éreu conscients? Us va beneficiar?

E.M.- Estava clar que ningú contés amb nosaltres. Fins ara no havíem fet res important.
El que sí que tenim a favor nostre, és que, a principi de temporada, vam fer una aposta per fer un bon equip i intentar estar el més alt possible.
Potser, aquest fet, sí en que ens ha beneficiat una mica perquè hem estat els “tapats”. Però tothom qui segueix l’hoquei i coneix les jugadores que hi ha, sap que som un bon equip.

4-      A.C.- Com definiries aquest equip del Cerdanyola CH femení?

E.M.- És una barreja entre joventut i veterania. Hi ha les jugadores que hi posen el seny i que arrosseguen a les més joves. Al mateix temps, aquestes jugadores més experimentades, poden ensenyar o acabar de polir a les jugadores més joves, per un futur.

5-      A.C.- Tots tenim gravat a les nostres retines, la falta directa que va llançar la Daniela Guerrero, que ens donava el 4-2 a la fina de Copa. Coneixent-la, què et va passar pel cap? T’esperaves una cosa així?

E.M.- Ella ja ho ha fet en més d’un partit. És una noia que quan ha d’agafar la responsabilitat no li tremola l’stick. Però sí que em va sorprendre pel que ens estàvem jugant. És cert que amb to de broma, al vestidor, li vaig dir que si l’hagués fallat li hauria “tallat” les mans!

6-      A.C.- Evidentment, ara toca anar a per la lliga. Però després d’aconseguir aquest èxit, l’equip es pot treure pressió de sobre o encara li dona més pressió per ser un equip a batre?

E.M.- La pressió és la que un es vulgui agafar. Si tens clar que vols anar a pel títol de lliga, pressió n’has de tenir, però independentment de si ets el campió de la Copa o no.
És segons l’objectiu que tu vulguis. Ara ja no ens conformem amb la Copa. Ara ja sé sap que tenim un equip per aspirar a tot. I hem d’anar a per tot…

7-      A.C.- La temporada passada vàreu quedar terceres a la lliga, ara aneu primeres, amb un empat i una derrota a més de guanyar una Copa de la Reina. En què a madurat aquest equip?

E.M.- Ha guanyat amb experiència i hem incorporat alguna jugadora clau que ens feia falta, per polir algun punt. Ara estem treballant per jugar més com un bloc i no pas amb individualitats.
Ens costa perquè les jugadores que són bones, ho són, però els hi costa treballar més en equip. L’hoquei és un esport d’equip, sí que pot haver-hi algun moment per algun malabar i aquestes coses, però és un esport que tothom guanya i perd.

8-      A.C.- Són moments difícils per tothom i pel Cerdanyola CH especialment. En quins aspectes us ha perjudicat més aquesta situació?

E.M.- Fa un parell de mesos, l’equip estava entre la cara i la creu. Les noies han fet un gran esforç i han decidit tirar endavant el projecte, amb tot allò que comporta. Per exemple: fer llargs viatges amb furgoneta, resignar-se si no hi ha material… Què hi farem, no? Però sí que, potser, m’hauria agradat disposar d’una mica més de recolzament per part del club amb aquest aspecte.

 9-       A.C.- L’èxit de la Copa de la Reina pot fer ressorgir, si més no, algun aspecte positiu?

E.M.- És un punt a favor nostre. Per ara, encara no hem vist res, però vaja… Cal parlar amb l’ajuntament. Tothom sap que l’ajuntament és una entitat gran i que et pot obrir portes. Ja no que et doni diners directament, però si que et digui allà on cal anar a trucar, per aconseguir-los.
Tots els representants de l’ajuntament ens han tractat molt bé. Ara hem d’esperar si algun patrocinador ens ajuda, perquè el projecte no es quedi només per un any, sinó que sigui per un futur.

10-   A.C.- Des que vas agafar l’equip, has aconseguit una Copa Catalana, una Súper Copa Catalana, la Copa de la Reina i el Torneig oficiós de París.  T’han dit que estàs sent el Guardiola de l’hoquei femení?

E.M.- [Riu] Algú, en broma, ja m’ha comentat la típica cançó de Copa, Lliga i Champions. Ara ja tenim la Copa, si tinguéssim la sort d’aconseguir la Lliga, doncs, és un pas més.
No em considero res més que un de l’equip i les protagonistes són elles, no jo…

11-   A.C.- El teu germà, Alberto Borregán ha tingut com a entrenador a Carlos Figueroa, actual entrenador del Vilanova femení, durant molts anys al FC Barcelona. Et va explicar els punts febles del Carlos Figueroa?

E.M.- No. Ja fa tants anys que estem al món de l’hoquei que, quan m’ajunto amb ell, del que menys parlem és d’hoquei. Intentem parlar de la família, els nebots… deixem aparcat el tema de l’hoquei perquè són tants anys que ja estàs una mica cansat de tant d’hoquei.

12-   A.C.- A part de la Copa de la Reina, l’èxit més recent que has viscut amb el Cerdanyola CH va ser l’ascens a l’OK lliga, amb el primer equip, la temporada 2006-07, com ajudant de Jordi Miró. Com compares els dos èxits.

E.M.- Són ben diferents. Aquí sempre hem tingut clar que la peça important del club és el primer equip. Sempre ha estat així, estigui a la categoria que estigui.
Va ser una il·lusió tremenda perquè, després d’estar onze anys patint per les pistes, al final el premi va estar allà.
Això del femení és un projecte que s’està començant nou i que s’ha aconseguit un títol molt important perquè ja és a nivell estatal. Crec que amb el temps, si es guanyen més títols et podran causar el mateix efecte que el de jugar a l’OK lliga masculina.

13-   A.C.- Tot i quedar entre les tres primeres, jugar a Europa, ara com ara, és una utopia?

E.M.- Ara mateix, veient com està el club és una mica complicat. Per això és important que ens obrin les portes més gent, més patrocinadors…
La despesa tampoc és excessiva. Tothom sap que l’equip és amateur, no cobren fitxes. Les jugadores cobren per entrenar a d’altres equips de la base. Bàsicament, les despeses que hi ha són els viatges, allotjaments… que amb una mica d’esforç seria viable.

Entrevista feta per:
Albert Clavé i Arderius

Deixa un comentari