Entrevista a David Bou

Ex-entrenador del primer equip i futur coordinador de la base del Cerdanyola CH

David Bou, de 41 anys, amb llicenciatura d’INEF, està complint la seva segona etapa al Cerdanyola Club Hoquei. En una primera etapa va estar com a coordinador de la base i d’ajudant de Lluís Galbas al primer equip, quan estava a la Primera Nacional.

Després de 4 anys a Cerdanyola, David Bou va fitxar pel Macarena de Sevilla amb el qual va assolir un ascens a l’OK lliga, categoria en la qual també el va dirigir. Finalment abans de tornar a Cerdanyola va estar tres anys dirigint al Vigo Stick, dos anys a l’OK lliga i un altre a la Primera Nacional.

La temporada passada va arribar per ser l’entrenador del primer equip a l’OK lliga, però no va poder acabar la temporada i ara estar com a coordinador tècnic de la base del club, la qual ha de garantir el futur de l’entitat.

1. A principi de temporada es deia que hi havia equip per fer coses importants i finalment no s’ha pogut mantenir la categoria. En què s’ha fallat, s’hauria d’haver tocat més de peus a terra?

En aquest cas, la junta directiva, cost tècnic, inclòs jo, i els jugadors hem d’analitzar una mica la nostra part de responsabilitat. Aquestes tres parts, exceptuant l’afició són, en part, responsables de no haver aconseguit la permanència a l’OK lliga.
La sensació que tinc ara és de que potser s’ha volgut córrer massa i que potser, com a club, hauríem d’haver anat més a poc a poc i no voler fer passes massa de pressa.
Com a entrenador et puc dir que teníem jugadors amb grans currículums, però és molt important el concepte d’equip i això s’aconsegueix en base de molta paciència i treballar molt. Nosaltres com a entrenadors no hem aconseguit, amb aquest temps de temporada, fer un equip.

2. El Cerdanyola va tenir un calendari molt fort a inici de temporada i va plantar cara als grans. En canvi quan va venir el Vilafranca i els equips, a priori, de la seva lliga es va patir una davallada important. Què pot haver passat aquí?

Sí, aquest partit contra el Vilafranca és un punt d’inflexió important a la temporada. Sí que és cert que l’equip al principi funcionava, es va fer una excel·lent pre-temporada i l’equip tenia il·lusió per part de tots.
A principi de temporada teníem l’avantatge de que érem un equip desconegut i també és més fàcil jugar contra equips superiors a tu que contra equips de la teva lliga. Això va fer que es generessin moltes expectatives per sobre de la realitat de l’equip, fet que pot suposar una arma de doble fil.
Quan es va perdre el partit del Vilafranca i el partit del Lleida, a casa, va començar-se a deteriorar tot. Ja no hi havia la il·lusió del principi, evidentment se seguia treballant amb la mateixa intensitat, amb les mateixes ganes i serietat de tirar les coses endavant, però ja va costar molt aixecar l’equip.
De totes maneres l’equip ha tingut fases en que jugava molt bé i el que li ha faltat ha estat aquesta mica, la qual no ens a permès aconseguir puntuar en partits que ho podíem haver aconseguit. La mica que ens ha faltat per assolir la permanència.

3. Des de fora, s’ha comentat, feia la sensació de que l’equip estava desunit i que li faltava entrega en alguns moments. Què ens en pots explicar?

No! Jo crec que hi hagut un compromís per part del 90% de la plantilla molt bo. Sí que és cert que hem fet partits que per falta de predisposició, desil·lusió, cansament, tant físic com mental, hagi fet que des de fora hagueu tingut aquesta sensació.
El que passa és que ha estat un vestidor amb jugadors molt fets, amb una personalitat molt marcada ja dels anys d’haver estat a grans equips. Conjuntar tot això és molt complicat i, a més, afegit amb uns jugadors joves que potser la seva filosofia és molt diferent a la d’aquests. Això per mi era un repte i al final m’he quedat una mica decebut de que això no funcionés. Aquesta ha estat la meva dificultat, no només conjuntar a nivell de joc, sinó que la filosofia de cada u poder-la desenvolupar a una idea comú per tirar endavant.

4. La primera mesura que vàreu prendre va ser substituir a Xavi Baucells i Jordi Callís a mitja temporada. Per què es van escollir aquests jugadors?

En el cas del Jordi Callís, era un jugador en el qual jo hi contava molt poc. En el moment en que jo no li dono confiança, ell tampoc me la dona a mi, és una cosa recíproca i això als entrenaments i partits s’acaba notant. No tinc cap queixa d’en Jordi Callís com a persona, ni amb la seva entrega i el seu treball.
El tema Xavi Baucells va ser totalment diferent. A principi de temporada ja va voler deixar-ho. Jo vaig ser una de les persones que el vaig animar a que no ho deixés perquè considerava que era una peça molt important. Llavors va venir tot el tema del cop a la boca i això va fer que tinguéssim un Xavi d’abans i un de després. Tampoc tinc cap queixa d’ell com a jugador ni com a persona, però el club no volia tenir a onze jugadors sèniors i calia donar dues baixes. Però el club el va deixar decidir si volia seguir o no i va ser ell qui va tenir l’última paraula. Crec que va ser un error deixar-lo marxar perquè era un jugador que donava molta cohesió en el grup.

5. Lucas Órdoñez i Pablo Martín va ser els recanvis de Jordi Callís i Xavi Baucells. Quina ha estat la seva aportació?

Els argentins han aportat un aire nou a l’equip, molt més caràcter, ser molt més competitius… El caràcter argentí és un caràcter molt més anàrquic i aquí els jugadors estaven demanat constantment un sistema molt marcat de joc. Això calia conjuntar-ho i no es va poder treballar perquè a principi de la segona volta vam tenir partits molt complicats i llavors va ser en Ricard Hernáez qui ho va portar.

6. Finalment no vas poder acabar la temporada i va ser Ricard Hernáez el teu successor. Quina valoració ens fas d’en Ricard?

Ja el coneixia d’abans i és una persona que em mereix molt de respecte. Ja va estar al Noia i al Lloret on, sobre tot al Noia, ha fet grans temporades.
La papereta pel Ricard era molt complicada, ell ho sabia i a més tenia molt poc marge d’error. Ell ha fet la millor feina que ha sabut i ja li vaig comentar que ell tenia tota la meva col·laboració.
Poca cosa se li podia demanar amb vuit partits que li restaven.

7. A pesar de tot, els afeccionats del Cerdanyola Club Hoquei han donat suport al primer equip fins al final. Som una de les millors afeccions de l’OK lliga?

Sí. La llàstima és que et trobes amb llocs on pràcticament no hi ha afició per l’hoquei. Aquí, en canvi, sap doblement greu que no s’hagi pogut mantenir la categoria, sobretot per la massa social, per la gent que és mou i la il·lusió que se’n desprèn. Per tot això, jo crec que el club es mereix estar a l’OK lliga.
Si comparem l’afició del Cerdanyola entre la resta de l’OK lliga, aquesta està entre les tres primeres.
Ara cal mantenir aquesta afició i aquesta il·lusió i fer un equip competitiu per recuperar l’OK lliga i consolidar-se.

8. Sembla ser que seràs el nou coordinador de la base, com ja vas ser-ho fa unes temporades. En quin nivell es troba la base actualment?

Tot just acabo de començar i fer-te una valoració de com està la base, ara, no t’ho podria dir. Tampoc tinc elements per comparar-ho perquè fa molt temps que he estat una mica desconnectat del tema de la base, fins i tot la base dels altres clubs.
A línies generals et puc dir que hi ha molta feina per fer. El club hem de pensar que la base de tota aquesta història és la base, d’aquí el seu nom.
Hi ha molts recursos humans, gent amb moltes ganes per treballar, hi ha predisposició per part del club i dels pares. Ara cal aprofitar aquests actius i posar-se a fer feina amb tots els elements del nostre abast.

9. Quins són els teus reptes com a coordinador de la base?

Omplir els forats que hi ha en algunes categories. De benjamins cap avall el club està molt bé, però entre aleví i infantil hi ha un buit molt gran de la base i aquí s’hauria de millorar molt aquest aspecte.
També cal fer una millora a nivell qualitatiu. L’objectiu del projecte de base seria intentar agafar una filosofia i una línia de treball que estructurés tota la base. Caldria crear el camí per on passin el jugadors per les diferents categories del club i quan arribés a l’edat de juvenil i júnior el podem considerar potencialment un jugador per jugar al primer equip. Si hi arriba o no ja dependrà de molts factors, però l’objectiu ha de ser treure jugadors de la base per al primer equip.
En resum, cal ordenar la base per poder millorar la qualitat de la formació dels jugadors.

10. Una altra fita que té el Cerdanyola Club Hoquei és l’organització dels Campionats d’Espanya Aleví a mitjans de maig. Ens en pots fer cinc cèntims de com serà, quants i quins equips vindran?

Creiem que aquesta també és una manera de potenciar l’hoquei. Ara comencem per un campionat d’Espanya Aleví i creiem que hem d’optar a organitzar campionats més importants.
Aquest campionat el disputaran dos equips catalans i sis de fora. Serà un cap de setmana de divendres a diumenge. El sistema de competició serà dos grups de quatre amb un encreuament entre els primers i els segons.
Serà una bona oportunitat per poder veure nens de categoria aleví dels millors equips d’Espanya i dels dos millors de Catalunya.
Des d’aquí vull aprofitar per demanar la col·laboració de delegats, gent del club, pares i dels diferents equips que s’hi vulguin implicar per poder oferir una bona organització i la gent que vingui de la resta d’Espanya se sentin com a casa.

11. Després d’incerteses sembla que també es farà el Torneig d’Escoles del Maig. Seguirà a la mateixa línia d’anys anteriors o s’introduiran novetats?

La idea d’enguany és fer una lliga d’escoles del Vallès. Bàsicament perquè és una categoria on no competeixen regularment i a on passen a categoria pre-benjamí.
Per fer que el salt de categoria no sigui tant gran, doncs, fem petites competicions perquè els nens de l’escola vagin coneixen una mica les normes de joc i la competició.

Albert Clavé i Arderius

Deixa un comentari